No puedo ir al océano, no puedo conducir por las calles de noche... No puedo despertar por las mañanas sin ti en mi mente.(8)

Saps?, penso que aquest últim mes ha sigut el més difícil, si hi penso... hi ha agut flors, fotos, anells, terceres persones, mentides, discussions, llàgrimes, petons, més abraçades que mai, sentiments d’enyorança... Però també si t’hi pares a pensar, es el mes en el que hi ha agut més amor de tots. I en realitat, que esperàvem? Que estar junts, a vegades no teves paraules.  Y les coses no han canviat entre nosaltres des des cosa fàcil, però aquest mes ho tenia que ser, que ja son 6 mesos enamorada de les e llavores, quan tu hem miris als ulls i notis que pots contar amb mi, quan sàpigues que un somriure meu es poderós fins arribar a formar-se en els teu llavis. I potser es d’ora, però t’estimo, i ho se, n’estic segura. Quan tu hem respectis per ser respectat, quan intentis dominar el significar de “l’orgull” y no de “l’egoisme”, quan les nostres lluites siguin de dos, y no entre dos, quan sàpigues interpretar els silencis tant com les paraules, quan la llibertat, no sigui motiu de gelós, Quan les segones oportunitats no siguin gratis, sinó que me les hauré de guanyar, quan les èpoques difícils ens facin estar més units, quan la meva pell et segueixi semblant bonica, encara que els anys la facin malbé, quan en teu cor es torni fràgil al tocar-se amb la meva mirada, quan pensis que els “sempre” i els “eternament” no es necessiten per explicar la nostre duració, i saber,( i poder ) viure sense mi però... simplement no vols. Només llavores sabré que m’estimes tant com t’estimo jo.

Guillem Atance Leyva, T'estimo. 141011.♥